6 de març: Dia internacional de les víctimes de Crims de l'Estat Colombià

El sábado 6 de marzo se celebró en Barcelona el Día Internacional de víctimas de crímenes de Estado en Colombia. 

 Aqui va el video donde se muestra la actividad.

 http://www.youtube.com/watch?v=mrJWrVL_jUo

El Moviment de Víctimes de Crims d’Estat s’oposa a la continuïtat de la política de
Seguretat Democràtica implementada a Colòmbia des de l’any 2002. Durant els últims
vuit anys, i tot i l’increment en costos militars per a la seguretat, persisteix el caràcter
sistemàtic de les violacions als Drets Humans i a les infraccions al Dret Internacional
Humanitari, la criminalització
i persecució de l’oposició política, l’exili, el desplaçament forçat i la imposició d’un model econòmic que aprofundeix la pobresa, la
destrucció de la biodiversitat i la possibilitat de garanties i satisfacció per els Drets a la
veritat, la justícia i la reparació integral.
Els vuit anys d’aplicació de la política de Seguretat Democràtica s’han expressat en:



- Una política de perdó i oblit per als paramilitars. Dels 35.353 paramilitars que
s’han desmovilitzat, només 698, o sigui, un 1,98% estan essent processats pels
delictes comesos i només un d’ells ha estat condemnat. Condemna que va ser
anul·lada per la Sala de Cassació Penal de la Cort Suprema de Justícia.


- L’aplicació d’accions criminals a totes les esferes del govern colombià: fins
l’actualitat, més de 133 congressistes i ex congressistes han estat investigats pels
seus presumptes nexes amb paramilitars. També són investigats per delictes
greus, com ara, assassinats o desaparicions forçades, 14 ex governadors, 7 ex
diputats i 35 ex alcaldes, quan la gran majoria pertanyen al partit polític de
l’actual president- Álvaro Uribe Vélez -.


- El Director del Departament de Seguretat (DAS) durant el període que va del
2002 al 2005, es detingut per nexes amb paramilitars, intercepcions il·legals de
comunicacions i per la creació d’un òrgan il·legal que tenia com a finalitat fer un
seguiment i intimidar a jutges , defensors de Drets Humans, periodistes i
opositors polítics.


- Segueixen operant més de 22 grups paramilitars, que a finals de 2009 comptaven
amb 11.000 membres armats, el mateix nombre que reportaven per a l’any 2002.


- L’extradició de 23 caps paramilitars als Estats Units com a forma d’evitar que
les víctimes obtinguessin informació sobre els beneficiaris i autors intel·lectuals
de més de 30.000 crims de Lesa Humanitat.


- La Fiscalia General de la Nació està investigant més de 1200 casos d’execucions
extrajudicials comeses per la Força Pública entre els anys 2002 i 2008.


- Un permanent incompliment dels principis del Dret Internacional Humanitari
amb la utilització de la població civil al conflicte armat sota diferents modalitats
com ara “la xarxa d’informants”, “soldats per un dia”, “famílies guardaboscos”,
“estudiants informants”, “taxistes informants”, entre d’altres.


- L’entrega de 7 bases militars al govern d’Estats Units, deixant per fora del
control nacional les accions comeses per aquestes forces militars i atorgant un
fur militar enfront els delictes que els estadounidencs puguin cometre al nostre
país.


- Una pràctica sistemàtica de persecució i criminalització de l’oposició política
amb assenyalaments, detencions en massa i individuals de líders socials, polítics
i defensors dels Drets Humans.


- Del 2002 al 2009 més de 430 sindicalistes han estat assassinats, tan sols a l’any
2008 foren assassinats 49 sindicalistes.


- La falta de garanties per a les víctimes, que s’expressa en més de 800 sol·licituds
de protecció demanades a la Procuradoria General de la Nació l’any 2008.


- Les dones colombianes pateixen una violació sistemàtica i generalitzada de tots
els seus Drets Humans, són víctimes de feminicidis, han hagut d’exiliar-se,
refugiar-se i migrar per salvar y/o millorar les seves vides i la de les seves
famílies, són sotmeses a violència sexual, traficades i explotades.


- S’ha registrat un increment del desplaçament forçat . Cada dia es desplacen una
mitjana de 1250 persones i el 75% d’elles són dones i nens.


- Increment dels costos en defensa i seguretat, desatenent la inversió social en
salut, educació, ocupació i vivenda.


- Increment de la pobresa i de la desigualtat social, que s’agreuja amb l’aplicació
d’un model econòmic que proposa la firma de tractats de lliure comerç que
només beneficien a empreses transnacionals.


- L’aplicació de diversos mecanismes d’impunitat que permeten la sortida de la
presó de militars implicats en execucions extrajudicials i de polítics vinculats al
paramilitarisme.
Per tot això, el Moviment de Víctimes de Crims d’Estat Colombià i els col·lectius i
organitzacions que li donen suport i firmen aquesta declaració, rebutgen la continuïtat
de la política de Seguretat Democràtica i les polítiques d’impunitat implementades a
Colòmbia.
Per veritat, justícia, reparació integral, garanties de no repetició i per un retorn digne i
amb garanties per els exiliats polítics.



Moviment de Víctimes de Crims de l’Estat colombià- Capítol Catalunya-

6 de Març de 2010
Barcelona- Catalunya